
LA CAZZOEULA" / LA "CAZZUOLA
Testo originale, in dialetto milanese:
In ògni region, seppur piscinina,
gh’è ’l sò moeud per fà la bòna cusina
con tanti savoiritt, specialità,
ògnidun i sò piatt voeur esaltà.
Mì, che son milanes, ma spettasciaa,
voraria fuss nò desmentegaa
la “Cazzoeula”, gran piatt che i milanes
mètten sui tavol senza guardà a spés.
Adèss ve spieghi quèll che se mètt dent
ò per mèi dì, i vari ingredient:
ona scigola a fètt la va tajada
con vint gramm de butter ben rosolada,
mèttegh di codegh, trii luganeghitt
poeu, del porscèll, ghe voeuren duu sciampitt.
D’acqua on cazzuu a quattaa-giò tusscòss,
se giunta poeu el saa, ma de quèll gròss.
Quand tutta l’acqua l’è sugada-sù,
mèzz chilo de costinn, minga de pù,
se trann dent a rostì ‘na mezzorèttra
con sèller e carottol tajaa a fètta.
Se ghe gionta on bèll verz, senza fuston,
se saggia e se rugga con attenzion.
Poeu se fa coeus tusscòss pianin, pianin,
fin che tacca a sentiss on profummin…
Quand l’è succia e minga sbrodolenta,
- la Cazzoeula la dev vèss on poo tacchenta –
portela in tavola, sarann content!
E per la Coeuga, el mèi di compliment
l’è vedè i piatt svoiaa… con denter nient!
Edoardo Bossi

Paròll in del vent
LOMBARDIA, cuntom sù
Sòtta l'ultim moron,
settaa-giò sòtt on ciel
inscì bell quando l'è bell,
voeuri stà un poo con tì,
Lombardia che gh'hoo in di mè venn.
Parlemm de l'acqua ciara, di lòdol,
del formen che tribbiaven su l'era
e de l'uga schisciada coi pee.
Parlemm sòttvos, mì e tì,
dei nòst vecc col vestii de fustagn,
la beretta, i barbis,
e di vòlt mezz toscan.
Parlem di nòst tosann
coi spaditt argentaa
infilzà in di cavei.
Me piasaria sentì ancamò el savor
di minester con dent
'na pestada de lard
oò el profumm de la polenta che nega
in la tazza de latt.
Voeuri sentì in del sògn
la vos de la mia nònna
che cont i man in cros la me insegnava:
"O Gesù d'amor acces
mi t'avessi mai offes...."
E prima an'mò de mì,
lee la boralava via stracca mòrta
cont i penser mondaa...
....'me capitava a tucc, in Lombardia..
©Marco Candiani

MÈ MADER
Mè mader dent per dent la barbottava
che mi seri patii, che seri smòrt.
Mè mader dent per dent la me diseva:
"...te gh’hee ona brutta cera...
te tiret tard la sera..."
Mè mader la rognava, la vosava
Mè mader, se tossivi, la pativa...
...mè mader... la stuffiva.
Adess la rògna pù, la tas, la vosa pù.
La tas, la parla pù e mi la inzighi...
Ghe disi che son smòrt,
che gh’hoo ‘na brutta cera
perché foo tard la sera.
Ma lee la tas... la tas e mì... la ciami.
©Marco Candiani

Còl coeùr in màn
Me sont desmentegàa de spiegà bén
quèl che l'è'l titol della mia poesia,
ma sont sicùr che avìi capì almén
che l'è ànca vòstra, mìnga sòl cà mia.
L'è tùt el nòst paès còi sò magàgn
e i sò virtùu che l'hann fàa grand e bèll,
cònt i sò vèer pianùr e i sò montagn,
che fann de divisòri e de capèll.
L'è l'ària che respiròm nùm nativ
e tùtti insèmma quèi che chi a Milàn
troeùven de podè stà e podè viv
in armonia e còl coeùr in màn.
©Vincenzo Migliavacca

Ciél de Lombardia
Se guardòm bèn el ciél de Lombardia
quànd l'è serén sénza ona nivolètta
l'è'l pussée béll azùr che al mòn che sia:
gh'è nò 'na màggia o an'òmbra de nebiètta
VINCENZO MIGLIAVACCA

SERENADA
A la luna,
che la giuga a scondes
là, in scima,
indoe dò nivol
vestissen la montagna,
indoe la lus
la sfrisa l'acqua.
A i stell,
sorei che viven la nòtt
che se stimen
in gir, in del scur.
Al ciel, a la terra,
che se mis'cen
là indoe se perden i mè penser.
A tì,
luna, nivola, lus,
che te scarlighet via
'me on boff d'aria,
a tì, vita.

SARÀ VERA
Provaroo a passà 'na quai sera
per vardatt de vesin, on moment,
sarà vera?
On torment el me toeu via la pas.
L'è nòtt, el tas tutt'intorna
el sagraa la luna i pivion,....
son sòtt'a on lmpion e te vardi
on groppon in la gora.
Te sfiora 'na nivola in ciel,
'me on vel
e te cunti, e te disi i pecaa,
e tì, nò dimm nò che l'è tardi...
... te vardi,
sbilzen foeura 'me fior coloraa
i pecaa....
Sarà vera?
El perdon mì te cerchi,
fa in manera
de trovà in l'anema scura
on canton cont el ciar.
'dess me par
de sentì la toa vos,
l'è 'l perdon...?
sarà vera?
GIANFRANCO GANDINI
Letto volte.